Les lectures i les calors de la temporà d'estiu han fet que a partir d'este estiu m'autoinculpe d'algun abús sintàctic —que no són tan escandalosos com els lèxics i morfològics— i que em propose porgar-los. Moltes voltes només són tics i trucs expressius, o temptatives literàries de vol baix.
Com a mostra, crec que fa un temps que he pogut anar evitant eixe però posposat que s'agarra com una llepassa estilística (en parlava fa uns anys Albert Pla Nualart: «Els límits estilístics del ‘però’ posposat»). 🔗 Ara el marque en el màrgens de les lectures, perquè sovint em sembla que suggerixen intervencions textuals adventícies. O eixa voluntat de compensar amb intensitat la prosa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada