El diccionari remet d'esbalçar a espenyar, 🔗 que no són verbs que jo tinga en el meu bagatge expressiu, però l'algoritme massiu me'l fa arribar en un poema de Maria Mercè Marçal mentres consultava una atra cosa. La publicitada «inteŀligència artificial» encara no supera l'estupidesa humana, però va camí de fer-ho i més intensament, ja que això que considerem la inteŀligència no és necessàriament un compendi de dades, sinó més bé què fem quan no les tenim i, quan les tenim, com valorem la vergonya que sentim al vore que encara ho fem pitjor.
En tot cas, estupidesa o inteŀligència, podem pressuposar que mos espenyarem des del cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada