Si més no, el nou vicepresident segon, Francisco José Gan Pampols, ha aclarit de moment que ell mateix pronuncia el seu segon cognom com si estiguera escrit «Pàmpols». O com si fora un cognom anglés, que també podria ser. El va pronunciar aixina, «Pàmpols», en la seua presa de possessió (À Punt, 26.11.2024, 🎬. Per tant. Vaja això per davant, perquè lo que vinga després, eixes coses de l'ortografia, serà més mal d'entendre i mostrarà que és més poderosa la tradició burocràtica espanyola que l'acceptació de les normes ortogràfiques d'una llengua díscola com la valenciana-catalana, més díscola i excèntrica encara en àmbits militars. Al final del matí, em responen del servici de consultes del Prop: «Ens confirmen que és sense accent, eixa és per tant la grafia oficial». Senyor, sí, senyor! A l'anglesa, doncs.
En canvi, supose que no podrem aclarir mai per què calia nomenar un militar en un càrrec polític, un militar que vam sentir —també amb unes orelles com a pàmpols— � que pretenia ocupar el càrrec polític però que declarava que no volia fer política des del seu càrrec. Mirant-ho bé, semblava una acusació encoberta al fet que la política s'haja convertit en partidisme i idolatria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada