De colp, el divendres, que hauria de ser un dia de tràmit mig somort que mos fa entrar en el somni del cap de setmana, s'activa amb milanta qüestions desfilassaes que no maregen bona cosa i que no lliguen massa entre elles: un escrit per a animar l'acadèmia a acabar de tractar la varietat de pronoms personals del valencià general com tocaria, un notari que comentar que hi ha «llegats» a atendre, la conversió de vore cinc-centes pàgines html en un únic pdf, el capítol 254 del Tirant (que me s'escapa per a un atre dia)...
Deixe el trinxet ('trau al cap') 🔗 que pareix que siga un diminutiu, però que podria ser una adaptació del francés tranchet. 🔗 I al llocs on anem sobrats de diminutius i a voltes pareix que mos destorben, és possible que, per a compesar, hagen creat trinxo, 🔗 que dona més relleu i fa el trau un poc més seriós.
Tot això perquè en la llista Zèfir —poc, però encara funciona— el company Pere Saumell m'ha recordat la dita per a alleujar els infants «trinxet, tinxet, ja s'ha curat el xiquet» —que actualment, vaja, també tindria versió per a xiquetes: «trinxeta...»—, cosa que m'ha recordat allò del «corrinxinxet, corrinxinxet, en el calaixet en queda un trosset». I si continue filant filant, la setmana laboral pareix que no s'acabe mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada