Si a més de picar-ho haguera de fer una anàlisi de la retòrica farcida de mala bava i mentires utilitzada per l'encara president de la Generalitat valenciana Mazón Guixot en l'últim discurs que ha abocat en les Corts Valencianes, els ois persistents m'obligarien a demanar una baixa, però no de la faena, sinó inclús de mi mateix com a persona que vol ser moltes coses, però només una en concret, persona.
Hi ha articles que ho han fet i em sembla que han detectat els factors més rellevant de la calamitat parlamentària —si exceptuem algú de Vox, que això és inevitable—. En Vilaweb, Esperança Camps Barber («Carlos Mazón, un fantasma a la tribuna de les Corts», Vilaweb, 15.11.2024): 🔗
Amb un to completament inadequat a la situació, un to amerat de prepotència d'aquell que sap que és l'amo de la veritat, ha anat amollant la lletania. Amb repeticions, incisos i èmfasis, a vegades fora de lloc.
Això es pensa Mazón, l'amo de la veritat, que és seua i que, per tant, la pot falsejar i rebregar. L'amo sense amor per la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada