En van dos, de cotxes amb matrícula d'Ucraïna que hem vist per València, un Toyota blau prou vell eixint per l'avinguda d'Ausias March i un Audi negre prou nou pel carrer de Dalt. Diria que era una matrícula que no havia vist mai abans. De russes sí que n'havia vist ja fa temps, i sempre pensant en la màfia, perquè no solien ser cotxets baratets, i per la informació que mos arriba d'aquell país, on els que en poden eixir són els qui tenen recursos per a fer vacances i maganxes per ací.
No sé si enguany en vorem, de russos. Al cap i a la fi, pel que diuen, viuen en una societat presonera d'un règim autocràtic que aparenta una democràcia molt precària. Seria injust i inhumà tractar tots els russos com si foren petits dictadors o llepons del règim. Al cap i a la fi, l'experiència històrica no tan antiga mos hauria de servir d'exemple, perquè també els valencians vam anar per Europa durant la dictadura franquista, i eixes eixides van permetre airejar alguna cosa per ací, que va permetre degradar la dictadura en transició i ara en democràcia amb grumolls.
També he vist botigues que pengen banderetes ucraïneses. És un detall de suport polític i anímic que s'entén. Llàstima que no hajam pogut fer el mateix pels russos demòcrates que el règim de Putin ha assassinat i empresonat. ¿Quina bandera voldrien? N'hauríem de pensar una amb Anna Politkóvskaia com a símbol més conegut (i més encara tenint en compte que els seus pares eren d'Ucraïna). 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada