Dia festiu. Despús-demà, pel que sembla, serà el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera (21 de març, diuen). Això vol dir alguna cosa per a alguns i per a mi vol dir que al sandemà també és festiu. Tota la vida aixina i encara no he entés per què és positiu un descans laboral si té fonament religiós, però es convertix en una «hecatombe» capitalista, mercantil o empresarial si s'organitza per a conciliar l'activitat professional i nutrícia amb una vida més saludable i psicològicament agradable, sostenible fins i tot.
Un dia com hui, núvol de matí, però càlid, i amb sol més tard, més càlid encara, la sàlvia resplendent, l'espígol esperant amb tres vespes que tornen les abelles —dos n'he vist, entretingudes amb el ravanell reviscolat—, llevant l'excés d'Aloe maculata, 🔗 encoixinant amb els retalls de gramínies i curripeus, mirant els picaports en formació passant pel cel, sentint els estornells, les oronelles, els falciots i alguna moixeta.
Un dia necessari per a porgar el fet d'haver vist en el documental La diplomàcia del caviar (de Benoît Bringer i Laurent Richard, 2021) 🔗 el polític valencià Pedro Agramunt enviscat en el Consell d'Europa en suport del règim dictatorial d'Azerbaidjan i contra els drets del ciutadans d'aquell país. A canvi del que sospitem i confirmem que és el fonament de la seua ideologia, la maximització dels beneficis personals i la resta me la bufa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada