L'emergència climàtica, la guerra de Putin contra Ucraïna, la falta d'equitat social i econòmica, l'educació sense els mitjans necessaris per a avançar cap a l'exceŀlència, els desnonaments provocats per especulació, la sanitat universal sempre a punt de ser retallada, la calefacció precària, el pa de cada dia que no sempre arriba per a tots... Les necessitats bàsiques per a la vida en societat i en democràcia. Però passen ràpidament per davant el benefici de fer fum cremant combustible en creuers, viatges i transports en cotxes, camions i avions, promovent convencions i simposis que contaminen tant que mos empobrixen a tots en benefici d'uns pocs.
I senc que els periodistes comenten, amb el mateix to i sense establir cap relació reflexiva, l'última agressió masclista i la «machada» d'uns jugadors de futbol —d'unes jugadores inclús—, la falta de recerca per a determinades malalties rares i la necessitat de recuperació del negoci turístic, la protecció tan necessària del medi ambient i l'organització d'uns jocs olímpics d'hivern en què «limitaran» l'impacte negatiu..., com si qualsevol impacte negatiu que pugam evitar no és ja un excés. I mos emboliquem pensant al mateix temps una cosa i la contrària: volem respirar aire net, però cremem gomàtics per a protestar. Per a destruir-mos lentament, però accelerant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada