Este matí he acabat una d'eixes faenes que m'agarre a gust («càrrega a gust, no pesa»): Incerta glòria de Joan Sales (1971). 🔗 M'ha costat un poc menys d'un mes de llegir i no he trobat que esta noveŀla arribe al nivell d'intensitat argumental i d'estil literari que esperava. Es pot llegir, en general manté l'interés, encara que trobe que li sobren pàgines per a ajustar millor el contingut amb les marrades oníriques o ideològiques amb què retrata alguns caràcters.
Quant a la cosa de la llengua, em sembla curiós que el desajust inicial en l'ús del per a + pronom (cau la preposició unes quantes voltes), es corregix i s'homogeneïtza posteriorment. He recopilat prou de lèxic. Per exemple, els adjectius lancinant o engorronit, els substantius xisto ('acudit'), sunyer ('somier'), nocau (de l'anglés knockout) 🔗 o acera ('vorera'), els verbs tritllejar o arrosar. I més.
Finalment, l'editora de Club Editor, supose que Maria Bohigas Sales («M. B.») 🔗 posa deures al final en una nota: «Sàpiga el lector arribat al final d'aquest llibre que l'altre llibre l'espera, imperativament». L'altre llibre és El vent de la nit, que formava part d'este llibre, però que finalment es va editar a banda. Som creguts, farem els deures, per incerts que siguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada