L'editorial Norma, 🔗 dedicada als còmics, té la seu i una botiga a Barcelona i edita còmics també en valencià-català. El que és curiós és que el seu web només té versió en castellà. Per a trobar els còmics en valencià cal demanar per «català» en el buscador. No és complicat, però és difícil pensar que eixe és el procediment per a localitzar-los, ja que estem acostumats a que els webs intenten facilitar la localització dels productes, en este cas, de la versió idiomàtica.
Per sort, he fet la cerca posant el Google «Norma editorial català» 🔗 i el primer resultat ha segut «Norma Editorial: Álbumes de la etiqueta #Català». Després ja he provat amb el buscador del web de l'editorial i he vist com anava la cosa.
El cas és que no he pogut evitar que hi ha un ressentiment intens i irracional que, als usuaris i sovint partidaris del castellà, els fa sentir agredits i devaluats la reivindicació i reclamació permanents que fem els usuaris de l'altra llengua oficial, permanent discriminats, però existents i persistents.
De la mateixa manera que mos sentim en guàrdia davant dels interlocutors desconeguts que parlen en castellà —fins i tot dels que encara no sabem com parlent—, sempre esperant que mos intenten imposar l'ús de la seua llengua, diria que hi ha qui troba molest haver de fer-se càrrec «encara» d'haver d'entendre l'altra llengua, d'haver de sentir que no ho estan fent bé perquè no els han tingut en compte i els han discriminat, i senten eixa injustícia quasi sempre inconscient que cometen com si fora un deute que els reclamem unes persones que, en el fons, de la mateixa manera que diem que parlem llengües «minoritàries» o «minoritzades», és a dir, secundàries, devaluades, per metonímia, som ciutadans minoritaris, devaluats, secundaris. Ai, tant de bo, negligibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada