Treballe en les Corts Valencianes i m'alegre quan els periodistes mostren un interés i un coneiximent ben documentats del funcionament del parlament, cosa que no té a vore només amb el debat polític, sinó amb el govern intern d'una institució que és la representació d'una societat democràtica, una institució que hauria de ser un referent en l'aplicació de les polítiques públiques, però que no ho és, pel que veig, ni ací ni a Catalunya, pel que mostren les notícies sobre les llicències per edat publicades per Núria Orriols i Aleix Moldes en el diari Ara. 🔗
Les explicacions que he sentit dels polítics membres de la mesa del parlament pels mitjans m'han semblat molt ajustades a l'actuació dels polítics en la cambra valenciana, on també deixen moltes matèries en mans d'una una estructura jeràrquica de govern 🔗 que funciona més com una monarquia delegada (amb la secretaria general unipersonal a dalt) 🔗 que com una administració coordinada, professional i col·laborativa d'una democràcia moderna i avançada.
En tot cas, puc dir amb ironia que, dissortadament ací no hem arribat a aprovar sindicalment un mesura de conciliació tan fantasiosa com la llicència per edat que es va implantar en el parlament català —encara que també vam tindre un ensurt amb les primes de jubilació anticipada—. Això sí, més que de l'actuació política i de la idea que tinguen els polítics sobre el que ha de ser la institució, ací tot depén també dels interessos i les preferències de la persona que ocupa la secretaria general unipersonal i de la resta de lletrats.
Els polítics de la mesa rarament s'interessen pel funcionament intern de la institució. Fins i tot he sabut directament d'algun polític que ja no està en estes faenes parlamentàries, que quan s'havia interessat en la mesa per informar-se i conéixer les línies d'actuació i el fonament de les decisions amb què es gestiona la institució, li va passar una cosa semblant al que va exposar Josep Costa en el Faqs de dissabte passat: 🔗 dificultats d'accés a les dades, informació esbiaixada, enfrontaments, pressions personals, etc.
Lamentablement, en les Corts Valencianes tenim moltes mostres d'aplicació del refrany «a cal sabater, sabates de paper». Al parlament, règim feuda: espere que no arribe a fer-se refrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada