El capità Louis Renault del film Casablanca de Michael Curtiz (1942), amolla amb fingida i desvergonyida indignació: «I'm shocked, shocked, to find that gambling is going on in here!». 🔗 Una sorpresa i indignació semblants estan mostrant uns quants polítics en els mitjans arran del «desconeiximent» que han mostrat sobre la regulació i el funcionament intern de l'administració del parlament català.
La regulació de les llicències d'edat va ser ideada per algú —que degué fer una aposta: «¿que et jugues que ho propose i m'ho apoven?», i tots els sindicalistes rient...—, i la van aprovar els polítics, suposadament després de llegir-la i valorar-la. Ara hauria d'entrar el capità Renault i amollar: «¡Estic atònit, ací aproven normes sense llegir-les!». I l'excusa deu ser que «no sabíem que mos havíem de llegir s documents que firmem». Com si Joan Fuster no haguera dit mai allò de «cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres» (Diccionari per a ociosos). En fi, en la sèrie «Sí, senyor ministre» 🔗 té molts episodis on podem saber on han aprés alguns de què va la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada