Un company de llista mou la llebra sobre una indicació que no solen donar els llibres d'estil: resulta que, segons prescriu l'iec, cal pronunciar [nɔɾtameɾiká] i [supaltɛ́ɾn]... Ben cert, no he trobat fàcilment eixa indicació en els manuals d'estils que he mirat. Sí que he vist que es cenyixen a l'ortografia (expressament pel que fa als noms dels punts cardinals en els composts amb guionet), però no comenten la qüestió de la suposada pronúncia que convé fer. (Bé, l'Ésadir sí que ho indica.)
He mirat, per tant, com ho explica la gramàtica de l'iec, que sí que ho comenta en 4.4.1.2.c, on utilitza els exemples «subaltern», «subetimar», «capicua», «sud-oest» i «nord-americà». Els escriuré per a dir-los-ho, però supose que l'iec ho estarà revisant, perquè segons la indicació etimològica de Coromines, «subaltern» no ve de «sub- + altern» sinó del llatí subalternus.
Per un altre costat, el dnv no participa del tot del criteri, perquè diu que es pronuncien [kapikúa], [sutoést] i [nɔɾtameɾiká], però que es pronuncien [subaltɛ́ɾn] i [subestimáɾ], [subakwátik], [subdɛ́kuple] / [supkampió], [supfamília]... És a dir, seguixen un altre criteri que té un poc més de relació amb el context fonètic i no tant amb l'ortografia.
En fi, a pesar del costum filològic que coneixem, trobe que s'hauria d'evitar l'ús de l'ortografia per a funcions que semblen d'exhibició o d'erudició filològica i que solen introduir irregularitats inútils i, en general, innecessàries. El «defecte» de fàbrica de l'alfabet llatí aplicat a l'ortografia de llengües posteriors té alguns inconvenients, però seria bo que els acadèmics no jugaren a crear-ne més i a provocar el desconcert entre els usuaris. Encara que, al capdavall, un poc d'això vivim els tècnics lingüístics (i les editorials que fan manuals d'estil).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada