dimecres, 26 de setembre de 2018

El paquet de tito

La dona diu que va fer un rostit amb carn de «pavo», i que estava molt tendra. Li demane si no diuen polit a Sollana. Em diu que no, que diuen tito, que sempre s'ha dit aixina i que ella no ho diu d'una altra manera. Li fem vore que acaba de dir que havia cuinat «pavo» i riu. «És el que dia el paquet».

Les constatacions sociolingüístiques tan òbvies posen de manifest la mala idea que hi ha darrere dels que fingixen que no és possible que això mos pertorbe tant com per a haver de regular l'orde i visibilitat dels escrits dels productes comercials i dels rètols públics. En canvi, si hi ha desenes, centenars o milers de normes que prescriuen el castellà, deu ser perquè si que els pertorba que no s'impose prou eixa llengua als parlants de les altres llengües «espanyoles».