Acabe el llibre d'August Rafanell Vall-llosera La llengua silenciada, que ja fa uns quants anys que me se va quedar alçat en la secció de sociolingüística de les Billy d'Ikea.
Al cap de vora vint anys pots sentir que repetim cíclicament alguns debats. Són temps diferents, però es mantenen la intransigència i els nacionalismes lingüístics excloents. Per a alguns, la conclusió sobre el passat és que no en van matar prou i que cal repetir les mateixes barrabassades fins a aconseguir un resultat diferent.
Villarejo, Camps, Bárcenas, Cifuentes, Casado, Roldán, Llarena, Dívar, Montón... Deu ser de veres que se'n poden fer generalitzacions, fins i tot amb els policies que apallissen votants, però no, els problemes socials i polítics no tenen cap relació amb les llengües, sinó amb les ideologies. Això sí, si es tracta d'imposar de passada la llengua del «imperio» la cosa adquirix un plus d'indecència i corrupció. La «sortija de metal» (vegeu altres objectes pareguts) haguera estat més útil en eixe àmbit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada