Una de Benimarfull, un d'Eliana, una de València i un d'Elx. És un acudit que sabem per què comença aixina i acaba que s'acaben de conéixer mentres dinen en un restaurant ne taules veïnes. Tots viuen en Elx des de fa uns anys. La de Benimarfull reconeix que parla en valencià amb la família. I no cal que avancem més la història, perquè no la vaig acabar de sentir. La carta del restaurant tampoc no tenia versió en valencià. Ah, també són una part important de la imatge i dels valors del nostre país. Tan simple com encomanar que per l'altra cara hi haja la versió en valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada