Mos vam quedar atents a la pantalla, perquè l'anunci de l'exclusiva que mos venien per La Sexta va fer efecte. I a poc a poc anàvem sentint de nou aquella indgnació i aquell malestar, tot barrejant-hi esta volta molta més tristor —enlloc de l'alegria de l'encert— per la dimensió social dels implicats: els papers de Panamà. I ara toca esperar, altra volta, sorpresa, grandiloqüència, silenci i oblit. Enmig de la mar en una pastera o en vaixell d'esclaus, entre els casups d'immigrants entre tarongers d'ací o de refugiats d'allà on siga, hi ha negoci: els euros es coven en la misèria i arriben al paradís.
I encara havíem de vore l'entrevista d'Évole a Mariano Rajoy Brey, president del govern espanyol en funcions. El recull de tòpics i males cares que va deixar anar Rajoy són ben descriptius i haurien de ser suficients. Esperàvem molt més de Jordi Évole, moltíssim més, ¡ho esperàvem tot!, com ara que aconseguira que Rajoy ¡dimitira eixa mateixa nit! I no, això hauria de ser cosa del trellat de cada u.
Em cau la cara de vergonya i se'm fa difícil poder creure que la humanitat està regida per aquests humanoides.
ResponEliminaMai hagués imaginat que molts dels que demanen "transparència" fossin els qui més papers tinguessin a Panama. Quina vergonya humana!, amb la crisi,la fam, i les guerres que hi ha!
Bé, el mal és que no són humanoides, és que els humans som aixina. Certament, fa molta vergonya.
ResponElimina