divendres, 1 de gener del 2016
Ginkgo desfullat
El ginkgo dels jardins de Montfort està plomat, quasi del tot desfullat. Costa de vore els teuladins per la ciutat, però per ací encara n'hi han. Els jardins estan tancats el primer dia de l'any. No ha fet massa sol de matí. A la ràdio sonen les simfonies dels referèndums necessaris impossibles i dels pactes democràtics temibles o desitjables. Repassem una llista musical per al final de la vida. Mos aborronem amb el cinqué moviment de la segona de Mahler en la versió dels Proms de Gustavo Dudamel i l'Orquestra Simón Bolívar. I mos cau la llagrimeta amb Nacha Guevara i amb Ovidi Montllor. A partir d'ara, l'any anirà rodant cap avall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si jo puc fer quelcom per a què la segona de Malher siga la primera, la Titan, tan estimada per mi ací va la meua aportació, se m'ha ocorregut en veure la pel·lícula de hui, la de l'home que es fa jove en comptes d'envellir, no recorde el títol:
ResponElimina"Depressions" i Guerres, rituals d'iniciació
Tot home o dona ha de passar per un ritual d'iniciació, l'Home ha institucionalitzat aquest fet amb un munt d'ofrenes i sacrificis, però el fet que ens els ha posat o els ha fet factible, la manera en què la natura ho ha fet factible ha estat amb la Guerra.
Mart va ser un déu romà, el déu de la Guerra, però és possible evitar les guerres? Jo crec que sí, tornant a estimar aquests períodes d'iniciació.
La natura veient que la Guerra pot portar-nos a la fi ha creat un nou mètode d'iniciació, les depressions, cada persona i ja en són moltíssimes, passen per un infern, que ha esdevingut en la guerra moderna.
Totes les persones han de passar per un infern fins abastar el la seua completud.
La primera de Mahler va ser un dels primers discs de música clàssica que vaig comprar al mercat de la Vall quan era més o menys adolescent. I és una de les meues referències de Mahler. La segona me la van descobrir molt més tard, quan devia haver passat ja tots els «inferns» possibles.
ResponElimina