dijous, 7 de gener del 2016
A cal Savater
Em passa amb molts articles de Fernando Savater: m'interessen les dades que dóna, les reflexions generals que fa, les seues idees de fons; en canvi, em resulta incoherent i xocant que tot això li servixca només per a fer quantes apreciacions incorrectes sobre els que no compartixen el seu nacionalisme. Sí, a pesar que ell es declara no nacionalista espanyol, pareix més aviat que pretenga participar en un nacionalisme (espanyol) de marca blanca. No cal dir que estaria d'acord amb ell en el cas que fóra cert que la resta de nacionalistes són com ell els pinta, però el cas és que això de l'estat comú hauria de ser Europa i el món i no una simple Castella benevolent ampliada. Espere que algun dia arribem a prescindir d'eixa Espanya suposadament comuna que tan sols és una expansió d'una castellanitat en lloc d'una comunitat d'interessos versionable on no es pressupose que «la cursiva és nostra». Totes les versions haurien de ser originals.
Marcadors:
anecdòtic,
ideologies,
nacionalisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo, i qui m'ha guiat, mon pare ort, ho tenim molt clar, tot qui em negue la meua essència, és a dir el català-valencià no va amb bona fe.
ResponEliminaVicent
mort, volia dir.
ResponEliminaXe, doncs, jo estic segur que Savater no ho fa amb mala intenció. Simplement, s'equivoca. El cas és que les llengües es poden aprendre i no són creences religioses. De fet, em sembla que no apareixen esmentades en els drets humans. Per tant, en esta qüestió, es deixa dur.
ResponEliminaPerò pensa, i t'ho dic sense gaudi, sinó amb amor, amb la intenció de fer el bé dins del que puc, mira, ¿Què és el primer que s'ha exportat quan s'ha conquerit un país, el règim politic, el religiós i ¿?
ResponEliminaI no t'he anomenat el que vull dir, però són ambdós el mateix registre, que junt a l'econòmic i el polític formen un ens, sistema, individu, etc.
Els castellans ho saben molt bé i si els substituirem la seua moririen per ella, com moren els jihadistes contra la idea de la mort de Déu. Dels valencians no parle, cada dia els/em conec menys.
Vicent
Doncs, quasi que el primer que s'exporta són les malalties, fins i tot sense parlar. A partir d'ahí, la resta va com va.
ResponElimina