Acudits del destí

En les notícies que estem vegent estos dies hi ha prou del passat i del present de la política, l'economia, i un retrat de fira de la part de la societat valenciana, que es mou per les clavegueres i es pensa que no se'ls nota, que no els agarraran mai, que és el seu mèrit i la seua natura, la de Rus, d'Alcón, de Barberá, de Grau, de Garcia-Fuster, de Serra, de Costa... «Siats de natura d'anguila». I no és cosa de natura, sinó d'educació, de dret, de justícia, d'ètica i de respecte, un cabal que no tenen i que menyspreen. I en realitat deu ser interessant ara mateix mirar el segon pla o els laterals. Si no milloren molt les coses, hi podem vore un dels futurs possibles, el futur de la claveguera i el de la societat, si no hem aprés que hem d'evitar no els somriures, sinó eixos acudits del destí, per molta gràcia que facen.