Doncs, no és una qüestió d'estètica, sinó d'ètica política: «el marit de la consellera» no hauria de rebre un càrrec que depén d'una decisió política. Més encara, un director gerent d'una empresa pública hauria de ser nomenat a l'atzar entre personal amb mèrits i capacitat. Però, vaja, són els socialistes. Precisament, són els socialistes, i si volien fer creure que aportaven alguna diferència repecte al «règim» familiar amb què el Partit Popular va regir les estructures polítiques valencianes durant vint anys, actuant aixina estan mostrant la seua tirada cap al clientelisme.
Espere que Compromís, tal com ha dit la vicepresidenta Oltra Jarque, mantinga el seu punt de vista i actue d'una altra manera allà on haja d'actuar. Perquè els de Compromís i de Podem (i també es suposa que els de Ciutadans) pretenen una democràcia diferent, menys «orgànica», perquè diuen que són diferents, i com que també tenen familiars, espere que tingam ocasió de comprovar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada