Comentava Javier Rodríguez Marcos en un article, «Hablar castellano en todos los idiomas» (El País, 04.11.2015) la falta de respecte de moltes editorials pels autors de les traduccions que publiquen. Cert és que no sempre apareix el nom del traductor en la portada, però el cas més greu és quan ni tan sols apareix en la pàgina de crèdits de l'interior. Per exemple, una coŀlecció de noveŀles que publicava el diari El País, crec que eren de Jules Verne, no consignava enlloc l'autoria d'eixes traduccions. Potser la cosa tenia a vore amb el que comenta Muñoz Molina en este article (que traduïxc anònimament):
Però pot ser que sempre haja estat així. Jo em vaig adonar que la major part dels llibres que llegia havien estat traduïts per algú quasi tan tard com del fet que les peŀlícules tenien un director. Tota la vida he agraït l'efecte que van tenir sobre la meua imaginació i la meua vocació les noveŀles de Juli Verne —no m’acostume a escriure Jules—, però mai no he pensat en les persones quasi sempre anònimes que les traduïen, segurament amb molt escàs benefici, per a les editorials Bruguera, Sopena o Molino.
Diu que hui s'atorga un premi nacional de traducció en Espanya. Podrien provar a donar-li'l als traductors anònims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada