Les bones línies

Nulla dies sine linea diuen, però hi ha dies que, a última hora, després de moltes línies, ja no saps per què n'hauries d'afegir unes quantes més. Hui mateix, encara em roseguen l'orella l'oportunisme d'alguns suposats sindicalistes —jo en diria corporativistes i prou— cada volta que eviten resoldre la discriminació dels ciutadans causada pels dèficits de regulació i de professionalitat en l'accés a la funció pública. El desconeiximent i la falta de formació per a exercir les funcions no hauria de ser un mèrit. Encara que els sindicalistes ho exposen al revés, com si fórem els ciutadans els qui hem d'«atendre» els funcionaris que no saben com fer la seua faena. N'hi ha que ni una línia bona.