Certes, pareix que tenim la pell molt sensible, però és que són molts anys de discriminació permanent. Si un periodista dels diaris en castellà que podem trobar al País Valencià escriu un paràgraf, una frase, fins i tot només una paraula en valencià, sabem estadísticament que contindrà una errada ortogràfica, com a mínim; els webs en valencià tenen les adreces plenes de paraules en castellà; allà on retolen en les dos llengües, la versió en valencià sol estar en cursiva, en lletra més menuda, en lletra grisa sobre fons blanc... O tot alhora. I a pesar que tot això són casualitats, conseqüència del medi ambient lingüístic i malfaener en què vivim, no cal pertànyer al club de les teories de la conspiració per a observar que la moneda d'intercanvi lingüístic que llancem a l'aire viola les normes de l'atzar. Per això cal que les polítiques democràtiques regulen i regularitzen les societats, les desigualtats del feudalisme capitalista i les discriminacions injustes en general. Drets humans, al capdavall.
Per tant, si la representant de Suïssa en els organismes internacional pot tindre un cartellet que resa en diversos idiomes el nom del seu estat, qui diu que això no és possible en Espanya està induint ell mateix la solució. I encara diuen que els sap mal.
Hi ha el desig d'un individu i com no, també el d'un poble, i el desig s'articula per l'Inconscient col·lectiu, no dic que moltes vegades no siga conscient, però la major part eixen inconscientment, i això és el que cal canviar, si més no, els que fem servir aquesta llengua amb normalitat.
ResponEliminaI la nostra llengua catalano-valenciana hauria de ser legalment oficial a Europa, és un greuge comparatiu que atia el nacionalisme i l'indempendentisme a tot Espanya, perquè independentistes no són només els perifèrics, creu-me o crega'm.
Vicent
Sí, són independentises, sobretot quan recorden que la seua «independència» es veu que se la van guanyar a l'inici del segle XIX. Es veu que només eixa va ser la bona.
ResponElimina