Estranys en el paradís

Estranys en el paradís, o en el país ocupat, o en el nou estat independent... Pepa Bueno es fea ressò ahir en la cadena Ser de la possible sensació d'estranyesa dels «catalans» (que s'havien concentrat en Tarragona) que de colp podien deixar de ser espanyols oficialment, si es produïa la independència de Catalunya, o tan sols davant un ambient social i una manifestació tan nombrosa dels qui no volien ser espanyols. Es suposa que podien tindre de colp un sentiment d'estranyesa, i com havien d'enfocar o digerir eixa sensació... Caram,¡quina preocupació tan humana!, ¿oi? ¿I quin sentiment d'estranyesa tenen els qui volen ser espanyols però han naixcut al Congo i no hi ha manera que les elits «espanyoles» accepten que eixos també són «espanyols» de sentiment i, més encara, que són persones? ¿I quin sentiment d'estranyesa tenim els que no mos sentim gens espanyols ni valencians ni d'enlloc, sinó simplement persones?

Estrany seria no tindre sentiments, però el que realment hauria de ser «estrany», en el sentit de rar i de poc vist, és que els governants que es volen demòcrates —com es proclamen tan sovint, sense dir mai això en què es concreta— pretenguen segrestar arbitràriament la convocatòria de referèndums, en lloc de regular-la. Impedixen aixina que els ciutadans participen i es responsabilitzen dels fonaments de la democràcia. Té més a vore això amb el fonament de l'oligarquia, tant si es tracta d'artistocràcia com de cleptocràcia, que sembla el cas.