Organitzar el desastre deu ser una d'eixes capacitats humanes que no apreciem mai prou i que no solem esmentar entre les virtuts o els defectes de les persones i de les organitzacions humanes, que eixa capacitat també s'exercix en grup, i com a exemple paradigmàtic tenim el capitalisme, que es basa en el fet que la desgràcia d'un nombre suficient de persones produïx el benefici —suficient i creixent— dels qui gestionen el desastre alié.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada