El gra de blat de la corrupció

El setembre clement torna al ball, però he triat continuar de vacances unes setmanes més. La carrera professional no s'implantarà en l'administració del Consell (excepte en sanitat), amb la qual cosa tampoc ho farà en les Corts, que van perdre la independència institucional primer i posteriorment econòmica fa uns anys. Si la corrupció s'institucionalitza, ¿deixa de ser corrupció? És clar que no, continua sent corrupció, però ha esdevingut el medi en què mos movem i, per tant, tal com passa amb l'aire o, en el cas dels peixos, amb l'aigua, costa molt més de vore-la, i de fer-li-la vore a algú.

Amb la carrera professional s'esdevé un poc això, tal com està instituïda és simplement un mecanisme de revisió de les nòmines i no té cap relació amb la millora del funcionament de les institucions públiques. Ho saben bé els companys que, quan els expliques un poc la lletra, et fan un resum ràpid de la semàntica: «¿Quant cobrarem més i quan?». I has de reconéixer que això és del que s'està parlant i res més. Almenys, pel que fa als polítics i càrrecs administratius actuals.

I això és la corrupció, una aigüeta que va gotejant fins que tot ho tenyix o fins que ompli el poal. En la carrera professional només estem mirant de justificar pujades de sous; amb el nou reglament de selecció d'interins que proposen no estan pensant en la capacitat i el mèrit, sinó en afavorir «estos» per davant d'«uns altres». Els cortesans del Partit Popular (i la comparsa) es boten l'Estatut del Personal de les Corts, pretenen que estan fent bé i volem que els aplaudim, però els uixers han d'esperar una sentència judicials que impose la reclassificació dictada per eixe estatut. No mos han retallat tant com dictaven els governs espanyol i valencià, i mos demanen silenci, ¿perquè mos estan fent un favor d'eixos que, diu una veu cassallera, hem de tornar algun dia? Sí, la corrupció pretén el sotmetiment i la resignació «a canvi d'algun gran de blat».