La tornada a la transcripció em fa retrobar Oltra Jarque i López Barceló, que són dos parlamentàries que almenys t'animen si has de sentir segons quines coses. De fons, la primera i la desena de Mahler i la setena de Xostakòvitx; i puŀlulen per l'hemicicle la tergiversació del llenguatge dels polítics en el poder, que disfressen l'estafa social de crisi, i que fan servir termes com consolidació fiscal, ajust, estalvi o esforç, als quals canvien el sentit per a fer un discurs que confonga els ciutadans. Gastar-se els diners de tots tan poc equitativament i irresponsablement s'ha convertit en un «esforç» que fa suar els nostres incansables dirigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada