Bé, no sé quin grau de versemblança té l'anècdota, perquè en tots els llocs hi ha destrellatats, però sí que em resultaria realment sorprenent que calguera escriure'ls als de l'institut per a conéixer un criteri que qualsevol llicenciat de filologia catalana coneix des de fa anys i panys. Més encara, l'acadèmia disposa d'un bon grapat de tècnics lingüístics —amb Josep Lacreu al capdavant— que podrien respondre a eixa qüestió amb molt de detall, si és que un «catedràtic» no sap on localitzar eixa informació —en paper i en la xarxa.
D'altra banda, no deixa massa clar Pere Maria Orts —que supose que coneix el cas perquè li ho degué contar el remitent del preguntat— si el «catedràtic» es va adreçar en valencià a l'institut, perquè tampoc m'estranyaria que —en tots els llocs hi ha destrellatats i també amb càtedra— que ho haguera fet en castellà, atés que hi ha qui aplica la idea que els escrits que han d'eixir del País Valencià s'han d'escriure en castellà.
En fi, una entrevista molt sucosa, que inclou la demostració expressa de Pere Maria Orts que no cal ningú més que u mateix per a aconseguir que el valencià deixe de ser útil per a res:
Si conec algú que sí que ho fa, parlem en valencià. [...] Si una persona m'escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me'n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes.Les xitxarres tenen una idea ben diferent de la qüestió.
- Pel riu, mig malament: 13:13.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada