Dos diaris endarrerits i el de hui. A més, un El Temps devorat amb fruïció i, també, espant, sobretot per l'extensa entrevista a Pere Maria Orts, que el retrata bastant i mos deixa retratats com a país. Hi ha poques casualitats inexplicables en la història i el cas del País Valencià —del regne, si vols— només és una excepció si pretens no entendre-ho, si et sents més còmode en el victimisme.
No mos ha fallat el talent ni el model de democràcia ni, després, l'estat de benestar aquell al qual no vam arribar a mai, sinó que hem comés errors personals que han tingut conseqüències coŀlectives. Eixos errors no porten a cap suïcidi o a l'hecatombe, perquè el món continua girant, sinó al que es suposa que no volíem —és un supòsit poc encertat, clar—, a un nou feudalisme, una societat de senyors i serfs, a l'estat i a la caritat privats.
¿Que volem res diferent? Sí, però pitjor també, pretenen els qui en trauen benefici. Madrid 20020 o la fórmula 1 valenciana, testos i olles. Cherchez el compte bancari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada