Els partits polítics són entitats privades, però reben el 82 % dels seus diners de la subvenció pública. Dels diners coneguts i comptats. Per darrere hi ha els deutes que no paguen i, pitjor encara, els que sí que paguen, perquè no els paguen, sinó que els amortitzen sobre la societat. I, casualment, el tribunal de comptes tarda cinc anys en controlar els comptes dels partits polítics, i això deu ser casual, ¿no?, tan casual com que els delictes fiscals prescriuen als quatre anys. Perquè tot és casual i insondable quan es tracta de la regulació de les pràctiques de les oligarquies polítiques. A ma mare el ministeri espanyol de no sé què li anuncia una rebaixa de 83 euros de la seua pensió per haver superat fa dos anys els 6.900 euros anuals d'ingressos. Això també ho han regulat els partits polítics de les oligarquies, i casualment eixos diners són els mateixos que finances les seues «fundacions» per a la ideologia del saqueig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada