Sí, és hui, fa deu anys, estàvem a Trujillo de vacances, tastant el pernil i la cervesa de ca Pillete, en un cantó de la plaça. Ja fa deu anys —sí, quan va morir Diana Spencer— i ho enyorem, més encara enguany, que no hem fet cap viatge llarg, ni cap passeig pels camins de la Vall... Passos de puça, podríem dir.
Ni tan sols les lectures d'estiu han estat cap enlairament: articles de diaris, lectures de llenguatge jurídic i administratiu, algunes correccions asistemàtiques, missatges electrònics, gestió de webs i poca cosa més. Això, mos hem aficionat a Friends entre becada i becada.
I ara tornaran els diputats a les Corts. Cares noves però mos temem que molts discursos rancis. Si no fóra perquè esperem la resolució de les crisis en Esquerra Unida i... Bé, de l'eterna crisi socialista quasi que no esperem res, tenint en compte el coneixement que tenim d'algun element suposadament «alternatiu» d'eixe partit: masclisme, egoisme, mentires —a mitges, això sí—, parasitisme familiar... Supose que tot això no lleva que puguera ser un bon polític, si no fóra que en el camp de la política només ha segut fins ara un gestor de promeses i no de realitats. Bé, d'això n'hi ha en totes les cases, com diu la dita.
Sortosament hem corregut pel riu com feia anys, en quantitat; la qualitat ha quedat mitjanament bé: ahir, 16:15 i 12:20. La temporada de futbet s'acosta i ho haurem de deixar estar.
Sorpresa d'última hora: m'escriuen del Brasil perquè volen documentació sobre el perfet perifràstic. Amic Sérgio, si tu en deus saber massa d'això! Bé, farem el que podrem.
Ah, mon car Tècnic; és que jo no tinc l'autoritat necessària; era millor que ho fes una persona més habilitada i un parlant de la llengua.
ResponEliminaFins l'altra.