Hem canviat ja la temporada: ha començat el futbet. Les primeres sensacions són bones quant a resistència i joc, encara que la manca d'encert davant la porteria ens passa factura al final.
Es preveu que els polítics començaran a pegar la vara en les Corts cap al dia 18. Les desavinences dins del grup parlamentari de Compromís i en Esquerra Unida del País Valencià animen una mica el debat en l'esquerra. Ara caldrà vore què fa Gloria Marcos (sense accent, tal com en el seu dni) i els seus progres malcarats per mirar de surar amb el seu esquema de «poder» per a no res. Les altres organitzacions, Bloc i Esquerra i País, per ara oferixen una faç més amable, que haurien de concretar amb un contingut coherent i consistent. Vet ací l'esforç.
Per la banda impenitent del psoe —convindria no embolicar-ho amb això de pspv— hi ha qui parla com si haguera peixcat amb un mornell en la font de Tocqueville. Fantàstic. Citem-lo, doncs:
«Per a la multitud no calen lleis per a coercir els que no pensen com ella: n’hi ha prou amb la desaprovació pública. La soledat i la impotència els espanten i els porten a la desesperació.» (De la démocratie en Amérique)
Bé, passat el temps sabem que hi ha qui no s'espanta de res, principalment perquè sap que la multitud no pensa, que només reacciona. En canvi, les persones sí que pensen i saben que citar és fàcil, però prescindible; per contra, els fets, els actes, són imprescindibles per a valorar el fons de veritat de les citacions. Ai, els fets són dependència de sous públics, masclisme casolà, delegació de responsabilitats, descontrol de l'acció de govern... I això és un esboç d'una persona i, dissortadament, d'una colla creada pel sistema (tal com ho descriu Max Weber en «Politilk als Beruf», traducció catalana de Guillem Calaforra, Universitat de València, 2005).
Quant a la llengua, poca cosa més esta setmana que un vídeo, Los castellanos del Perú, 🔗 molt recomanable sobre les varietats de l'espanyol (i d'altres llengües) del Perú, amb indicacions polítiques també tocquevil·lianes. Obliden el català durant un moment, però, vaja, només és una fixació que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada