A voltes notem que la percepció sobre les llengües i les nacionalitats balla d'un lloc a un altre, tant en la nostra visió del món com en la visió que la resta del món té de mosatros (els valencians, vullc dir). Per exemple, l'arquitecte Santiago Calatrava pertany a allò que al segle xv dien «nació catalana», almenys segons he pogut llegir en el diari Le Figaro (04.08.2007):
Venise s'offre un nouveau pont
De notre correspondant à Rome RICHARD HEUZÉ. Publié le 04 août 2007
Imaginé par Santiago Calatrava, il passera au-dessus du Grand Canal l'an prochain.
SANTIAGO Calatrava, l'architecte catalan qui a réalisé, entre autres, le terminal de Lyon-Satolas, est honoré deux fois cet été en Italie : une première, à Rome, dans une belle exposition sur son oeuvre de designer, de sculpteur et de céramiste, au Musée des Écuries du Quirinal. Une seconde, à Venise, où le projet de passerelle aérienne qu'il avait conçu en 1996 voit le jour.
Com que és estiu, mos podem entretindre detectant els ressorgiments de la nostra nació... La que siga.
Davant això només puc dir: Ai, si Casp alçara el ca[s]p. Heus ací una frase seua que respon a eixe envit i que es publicarà -si Déu vol- d'ací a poquet en eixa Obra Completa magníficament maquetada:
ResponElimina"En lo que acabe d’expondre, se que ya no hi ha res tan pur que mereixca el tractament de primitiu, perque resulta que soc espanyol. ¡Clar que ho soc! I ho soc perque soc valencià, fill d’una historia d’entre les histories que han fet i fan l’historia d’Espanya. I soc un dels vius de l’historia viva, perque l’historia morta que no mereix historiar-se, com tot lo realment mort, gracies a Deu, no resucita. Si yo tinguera servidors, encara que un d’ells me robara, no li tallaria la ma; aixo era cosa dels Furs, que arribe a pensar que si els deixarem morir-se es perque endevinarem que estaven morint-se.123 I es moriren del tot; resquiescat in pace." (Pròximament en totes les llibreries d'Espanya).
Prohom maquetista, gràcies per la vostra excelsa tasca!
ResponElimina