Hui és dia senyalat perquè en 1490 es publicà el Tirant lo Blanc, i per una volta que he caigut en la data en què vixc, doncs, en deixe constància.
Entre correccions que vaig fent i transcripcions a dojo, ha aparegut el constipat, que em té el cap un poc espés. Per sort he fet un gol antològic al futbet —a voltes jo mateix m'ho he de reconéixer també—, encara que no he mort el virus del constipat, que és la finalitat principal de pegar eixes suades darrere de la pilota.
Volia escriure una cosa sobre els silencis eloqüents, però ara no tinc tant de temps com necessitaria per a detallar què vull dir. Tanmateix, en deixe una mostra: sap ningú per què hi ha qui diu una cosa, fa la contrària i pretén que sobre el silenci de la seua actuació romanga el soroll de les seues paraules?
Ja sé que sóc una mica asbtrús, però és que no pretenc assenyalar ningú amb el dit, perquè això també és fer molt de soroll per a res. Només diré que conec qui es molesta quan sent que unes paraules d'algú deixen en evidència l'actuació o la discordança entre el que diu i el que fa l'al·ludit. Fins i tot encara que es tracte d'una al·lusió sense que hi haja referència directa o explícita, només descripció ajustada i evident —postser massa.
El que és greu del cas és que qui es molesta no pretenga l'esmena de qui feia les al·lusions perquè hi haja cap error en la descripció, sinó que vol tornar a tapar el quadre, vol que continue el silenci.
I per a demostrar que les citacions no sempre són recomanables, agafe el Diccionari de citacions i frases de renom de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (editorial Claret, 1997) i en copie una de Marc Porci Cató, el Vell o el Censor, citació que serà grata per a aquells que volen que sigam esclaus dels seus silencis:
La primera virtut és la de refrenar la llengua; i és gairebé un déu qui, a pesar de tenir raó, sap callar.
Referències:
- Marc Porci Cató en la GEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada