diumenge, 19 de novembre del 2006

La gramàtica, l'estaca i la raó

Moguda i evanescència del Llach i companyia.
Ha tornat a passar una setmana des de l'anterior anotació. Ara deu ser cosa del constipat, que ja tocava, a banda de la pujada de faena arran de l'activitat inusual que hi ha a l'hemicicle.

Únicament puc ressenyar que esta setmana no hi ha hagut futbet, que hi ha un increment interessant d'articles sobre el sexisme en la societat en les planes del diari El País, que el Cube treballa bé, que Lluís Llach s'ha acomiadat de València als 58 anys (amb L'Estaca) i que vaig fent.

L'altra novetat —que fa por— és que s'ha presentat la Gramàtica normativa valenciana de l'AVL. Dic que fa por, perquè el que hauria de ser una eina de consulta i de guia per als tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat, supose que es convertirà en un instrument de tortura contra eixa colla funcionarial tan abnegada.

No dubte de la capacitat de la majoria dels companys i companyes lingüistes per a saber posar-se en el seu lloc professional, però m'inquieta que la concepció de faena dels tècnics que tenen els polítics i el ressò lamentable d'eixa concepció en la mentalitat d'alguns tècnics, pot provocar que tornem a sentir les interpretacions més destarotades dels que diu o deixa de dir l'AVL. Sobretot si tenim en compte que crec que l'AVL s'ha comportat a l'hora de fer la gramàtica com si fóra la institució depositària de la veritat absoluta en matèries relacionades amb la llengua i sense consultar amb els professionals que cada dia de l'any estan fent servir i tractant de millorar les eines amb què treballen.

Ja vam vore com sense encomanar-se a cap déu ni a cap diable l'AVL dictaminava —en el DOPV— que calia escriure amb majúscula els «imposts»... Caram! Llavors tenim que el carneratge, la lleuda, estoratge, real de la sal i altres taxes i tributs, ara calia escriure'ls en majúscula. I per si el criteri no fóra prou discutible, hi afigen al final de la prescripció un «etc.» meravellós que deixa les portes obertes a qualsevol il·luminació.

Realment, fa ràbia, com cantava Llach en una de les cançons que ja no canta i que m'agrada excessivament, El jorn dels miserables. O, com escrivia Espriu (La pell de brau, XLVI):

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.



Referència per a citacions:

  • Diccionari de citacions catalanes a cura de Rosa Vallverdú i Raimon Pavia, Edicions 62, 2002.

2 comentaris:

  1. Anònim23:09

    Jo puc entendre alguna de les vostres queixes i, fins i tot, algun dels vostres tons. El que passa és que massa voltes confundim la voluntat d'anihilar la llengua del partit en el govern amb la pròpia institució de l'AVL. L'Acadèmia té i tindrà defectes i haurem de denunciar-los, però crec que no en té molts més que l'IEC. Si ens posem puristes tots en cometem, de defectes. Ma mare sempre em deia que el coneixement havia de posar-lo qui més tinguera. Crec que vosaltres, tècnics lingüístics, deurieu de posar molta comprensió i trellat en el tema de l'Acadèmia sense caure en el parany de compartir tons i raons amb gent com Cucarella, per exemple. Ens agrade o no, l'AVL és una institució nostra, tractem de millorar-la sense vendre-la a qui pague més. Sinó també deuriem vendre la Generalitat, no?

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari, Josep Maria. Al cap i a la fi compartixc del tot el fons del teu missatge, i crec que precisament faig allò que demanes: denunciar actuacions de l'AVL que em semblen molt millorables. I, tranquil, que l'IEC també ha rebut sempre les crítiques que li pertocaven en estos temes, i ja fa molts més anys. Quant a Cucarella, crec que a voltes denuncia els problemes reals, a pesar que no compartixc sempre les solucions que proposa.

    Finalment, tens raó també, l'AVL és una institució nostra i per això volem que funcione millor i que procure pel seu patrimoni, que no està només en els llibres sinó en l'ús real que es fan de les seues disposions, cosa que no sembla atendre gens adequadament.

    ResponElimina