dissabte, 30 de gener de 2016

El blauet botiguer

En la Ribera li diuen «muixa» (o «moixa», no ho sé cert) a l'òvila. I l'arpella (o l'arpellot) és «esparver». En una guia de l'albufera de València diuen que el gomet es diu també «baoret», però no veig d'on han tret eixe nom, perquè trobe que siga una forma dialectal documentada, llevat que apareix en alguna documentació oficial. Quant a la resta de noms, ja sabem que hi ha molta variació, com ara en el cas del palput, però em sorprén el blavet, que diu el dnv que rep també les denominacions blauet, alció, arner, blavenca, blaveta, botiguer, dormissó, martinet, passa-rius i reiet.

Mirant els ocells, sense trobar els flamencs (o àlics), podem jugar amb les paraules, que s'envolen i varien, que no es degraden i viuran molt més que el medi ambient.

5 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Haver viscut amb els animals, els ocells i les plantes i conéixer-los, no d'haver-los vist a un llibre sinó de sentir-los com a integrants del nostre poble o de la nostra terra deu ser una experiència increïble. Admire a aquells que saben distingir els ocells, fa poc vaig aprendre, no hi ha millor manera que veure'l de prop, el vaig veure a una vorera ací a València ciutat a un xot, jo pensava que era un corb i em va estremir, però no, em vaig assabentar i, era el nom amb que els llevantinistes futbolers ens posen als valencianistes.

Vicent

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Doncs, per a vore'n ara mateix, l'albufera en té un bon repertori. Per a començar: agrons, grarsetes, gavines, judies, esplugabous i corbes, que són els més fàcils de localitzar.

Pel que fa al xot, no sé què degueres vore per València, però si el confongueres amb un corb, ¿no seria una merla? A la ciutat n'hi han, a més dels estornells, les tórtores, els coloms i les cotorres argentines. Els xots (Otus scops) no s'assemblen gens als corbs i diria que no en deuen haver en la ciutat de València (ni corbs ni xots). Pel que fa als «xotos», tant poden ser seguidors del València CF com cabritets o les ploreres dels xiquets. El renom dels seguidors del València no sé ara mateix d'on ve, però crec que no té a vore amb l'Otus scops.
Sort amb l'ornitologia!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Això del xoto del València no crec que siga això, mira, les dones a València diuen del pubis la "figa" i el "xoto" i és per la semblança a una tomaca de la vagina o a un xot del pubis.

Vicent

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

¿No creus que siga què?, perquè hi ha diverses possibilitats. És tan simple (o tan complicat) com comprovar quina és la més antiga, no és cosa d'imaginar explicacions.
Això del «choto» no ho he sentit mai en València en eixe sentit, on sí que he sentit el «chocho». En tot cas, «choto» també és una denominació castellana per a la figa (i no sé per què esmentes la tomaca). En els diccionaris històrics, «xot» és vulva, però al Pallars Sobirà. No trobe documentació que tinga relació amb València.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

No, és que la dona que ho deia havia nascut a Oliva i tenia família a Catalunya, i la seua tia o podríem dir tieta, una gran i viscuda dona, ara tindria més de cent anys, molts més, tenia un ofici molt peculiar i amb el que es relacionava amb molta gent. Però sí, potser tingues raó no és tan simple, ah! volia dir figa del fruit i tomaca m'ha vingut perquè també a València ciutat es emprada en aquests afers.
De totes les maneres el nostre domini lingüístic és un veritable mocador, i de vegades trobem al nostre barri expressions d'allò més allunyades, estaràs amb mi amb això.

Vicent