dissabte, 16 de gener de 2016

Desidentitat ofegada

La cosa seria que, com a bons germans, puguérem debatre recordant que algú ha dit que ho som, i que cadascú interprete quin valor li dóna a eixe lligam. Sobretot qui tant ho diu i tan poc ho practica. La identitat valenciana es definix amb la diversitat, com totes les identitats. Li peguem voltes a la recerca de la unicitat, la uniformitat i la unanimitat com si encara esperàrem l'arribada d'eixe món de fantasia. En les aigües del Mediterrani, o al mig de l'Europa poregosament democràtica, s'estan ofegant les diversitats, perquè els recomptes de les borses tremolen i l'ibex va de capa caiguda amb les inestabilitats desinteressades de la identitat democràtica.

3 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo no tinc res en contra de l'homosexualitat, i tu em diràs, per a què em diu això, doncs perquè la identitat és una presó, quan jo dic "Sóc valencià" m'estic castrant com a valencià, estic matant el que l'essència "valencià" té en jo "¿Ésser?", ningú no ha pogut mai ésser i és quan pensem que "Som" que comença la guerra.

Jo parle el 90 % en català-valencià a València ciutat, jo em considere de vegades home i de vegades dona, com, sense saber-ho estan en aquests llocs el 99 % de la població, menys els més normòpates, jo he arribat a donar 350 € a un vianant pel carrer, tenint jo només 600 al meu compte, jo he anat a l'església i m'he fet amic del capellà, doctor en teologia, capellà de la meua parròquia; i no sóc ni valencià, ni nacionalista, ni pentasexual, ni un socialista, ni un beat. Ni molt menys "Sóc".

El que vull dir-te és que a molts se'ls cau la baba titllant de nacionalistes a persones com jo, i t'ho deia per açò, o d'homosexuals o de beats o de dretes o d'esquerres, quan són ells qui primerament premen el gallet del nacionalisme, en no aprendre la llengua del poble on viuen, en no donar més que el que hisenda els força a donar o en ser el més "hètero" o "homo" de la seua banda, del seu partit, del seu carrer, ni en no anar mai a l'església i declarar-se ateus o els més "¿identificats?" amb Déu del món, més que el propi Crist.

La identitat és una presó, i com a tal castra, tot i que de tant en tant cal que ens castrem, ens és necessari per a estimar.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Per això com tu explícitament insinues, cal que ens desglobalitzem i anem cap a un món on la individualitat i la col·lectivitat individualitzada, eixa que prima la meua llengua per ser la del meu país i la meua ¿identitat? o malanomenada identitat siga tinguda en compte, fora d'economies i de controls mediàtics.

No t'he dit que darrerament estic veient la TV3 i la TVE, els telenotícies i diuen pràcticament les mateixes notícies, a eixa identitat és a la que m'opose.

Vicent

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Certament, Vicent, no acabem mai de saber si som o si fem. Més val saber què fem i intuir, en conseqüència, què som. Això sí que mos identifica.