dijous, 12 de setembre de 2013

Pensament odiós

Passe volant amb l'helicòpter que comprovava l'extensió de la via catalana, passe pel jove Werther, un poc de Montaigne per Itàlia, el Walden de Thoreau, un capítol de Tolstoi, el diari que amplia els resultats de la diada i la via catalanes, el Sánchez Llibre on es pensava que armat amb el peu metàŀlic del cordó delimitador de l'escenari de Blanquerna en Madrid —on hi havia una colla de feixistes fent una actuació pròpia d'una d'ideologia malaltissa—, avance un poc pels prodigis de l'Zweig, un poc dels corruptors de Vergés, un trosset més de la carta de Diderot i dels delictes que esdevenen el «deute odiós» que comenta ara mateix Stiglitz... Odiós com el pensament de gastar-se cent milions d'euros —ara vorem com la paguem enguany els qui paguem estes festes— en promoure una candidatura olímpica sense trellat mentres a un ministre Wert que passava per allí li sembla que les protestes contra les desigualtats educatives i econòmiques de la seua política són del nivell de festa d'aniversari. Les preferix olímpiques, les festes i les morterades que malbarata.

Publica un comentari a l'entrada