diumenge, 15 de setembre de 2013

Cita dominical / 253: Jesús Ferrero

Mirant les famílies.
Per molt que cregam que les famílies tenen una certa unitat, representada en el cognom compartit i algunes coses més, eixa unitat no és res més que una impostura ideològica i social, perquè si bé tota família és el cresol en què va gestant-se el nostre ser, a l'hora de la veritat no hi ha unitat possible en l'alambí paternofilial, i al final tots els membres de qualsevol família tendixen a ser illes singulars, singularíssimes, cada una amb la seua vegetació pròpia, la seua fauna pròpia i el seu infern propi, encara que totes elles hagen sorgit del mateix volcà.
Jesús Ferrero, «Islas de fuego y de sal», Babelia, 14.09.2013.
Publica un comentari a l'entrada