dissabte, 19 de gener de 2013

Peix fresc

Restauració del peix

Un missatge més d'un impresentable —la correspondència és més llarga del que jo haguera volgut— i no sóc capaç de llegir-lo, em vénen ois. El llig Takse. Sí, mentires, menyspreus i insults a la inteŀligència. M'he d'embarcar en un conflicte, i tot per coses de redacció de fet, de mala redacció intencionada i de corrupció professional. Després diuen que això de les lletres, això de saber escriure i llegir, no és tan important. ¿No és tan important com què? ¿Com ser honest? ¿Com tindre un mínim d'ètica? És cert.

Però la realitat es «corromp», com diu Víctor García de la Concha en el diari (El País, 05.12.2012), i això troba l'acadèmic que té relació amb la corrupció de les paraules. ¡Uf!, no sé en quin món viuen alguns, ple de paraules pudentes, cucades, putrefactes, paraules que no deuen haver segut creades pels éssers vius sinó pels zombis. Deu ser una corporificació d'alguna sèrie americana, una suposada ficció que ha fugit de les mans dels guionistes i s'ha fet real. Realitat corrupta. I pot estar referint-se a tantes coses... Ara, que les paraules hi tinguen res a vore és fer un volantí impossible. El llenguatge se l'emporta la memòria, no té ocasió de corrompre's. Sempre és peix fresc.

Publica un comentari a l'entrada