divendres, 4 de gener de 2013

Nabello

La viuda Nabello

Pegue una volta per l'almudí de València, per vore l'exposició d'obres de Manolo Valdés amb ma mare. Anant cap allí em recorda que quan tenia quinze anys, és a dir, cap als anys cinquanta, es va allotjar en l'Astoria i que va vore una exposició en el palau del marqués de Dosaigües. La tia Pepeta la va impactar en reconéixer en la decoració d'un plat la mà de Picasso.

Arribem a l'almudí i, casualitats de la vida, hi ha una tal «viuda nabello» en una de les pintades del segle xvii de l'interior de l'edifici entrant a mà dreta. No crec que el «Na» siga el tractament perquè no sembla que en posaren en eixos murals. Tampoc posaven els accents, és clar, i per tant continuem sense saber si el cognom era pla o agut. La mà de l'art no sempre s'ajusta a l'ortografia.

Publica un comentari a l'entrada