dimecres, 8 de juliol de 2009

Traduccions i amanyacs invisibles

La corbella des del balcó de les traduccions

Salvador Macip repetia l'altre dia en el seu apunt «Trair el traductor» (03.07.2009 dv.) una idea que hi ha qui s'ha pres al peu de la lletra:


L'ofici de traductor és sens dubte un dels més desagraïts del ram. El lector només es recorda d'ells quan ho fan malament: una bona tasca, per definició, ha de passar desapercebuda.


Trobe que això de la invisibilitat ho degueren inventar els editors* i es veu que va convéncer la penya, de casta humil. Com que no sé de qui deu ser la citació original, supose que deu tindre a vore amb la Bíblia i el problema moral o teològic que potser podia provocar la suplantació de Déu en la seua paraula. I a partir d'ahí, tots els traductors a l'economia submergida.

Contràriament, i ja ho he dit clarament abans (edl, 12.01.2009 i 14.01.2009), els traductors haurien de ser ben visibles, sobretot en la portada o, almenys, en els crèdits dels llibres i articles. A més a més, també s'hi hauria de fer referència en les crítiques de llibres i en les referències que les mateixes editorials inclouen com a publicitat, per exemple, en El Punt o en El Temps, on el nom de qui ha fet la traducció apareix més o menys aleatòriament. Altres dos exemples són la revista Mètode de la Universitat de València, que continua sense indicar qui traduïx els articles (no sé si amb això volen crear la percepció de l'ús científic del català); i, per contra, el diari El País sí que sol indicar qui fa les traduccions dels articles al castellà.

Si mos adonàrem que, per a pensar, mos embolcallem de metàfores, i que eixes metàfores són instruments i no realitats o fets, segurament podríem pensar d'una altra manera sobre la traducció i assumir el fet que no llegim mai un original, sinó la versió que elaborem mosatros mateixos d'allò que ha escrit un autor, siga l'autor en la llengua 1 (original), siga l'autor en la llengua 2 (traducció).

I sobre la invisibilitat, és una metàfora que no vol dir res més que falta de preu, de valor, és a dir, devaluació d'una faena. I benefici injustificat per als que sí que són ben «visibles». Després, mos ho embolcallen també i mos en fan una simbolització compensatòria amb quatre amanyacs.


* Alguns editors: té raó Allau en el seu comentari, que no tots ho fan igual.
Publica un comentari a l'entrada