dijous, 9 de juliol del 2009

El raconet de Joan Solà Cortassa

El raconet de Joan Solà

El professor Joan Solà Cortassa ha passat hui per El Club de tv3, el programa de l'Albert Om. El motiu més concret de l'entrevista, a banda de les distincions honorífiques que últimament li estan donant, és la publicació del seu llibre Plantem cara que recull els articles que ha publicat en el diari Avui durant onze anys (1998-2008).

L'entrevista ha estat curta però Joan Solà ha pogut comentar la seua visió crítica de l'actuació dels polítics, diputats i governants, pel que fa a l'ús del català i al dret dels ciutadans a expressar-s'hi sense angoixes ni sentiment de culpa. Amb tot, crec que la major part del missatge s'ha pogut perdre a causa de la falta de sistematització de l'exposició. Hi havia massa coses a dir i massa poc temps. Convindrà més llegir-se el llibre, que sembla ben editat (La Magrana) i que té uns índexs ben útils elaborats per Helena Gonzàlez Roig.

Al cap i a la fi, Joan Solà és això, un gran lingüista, fins i tot crec que deu ser un bon professor —pel que comenten els alumnes seus que he conegut—, però ara, per edat i pel prestigi que té com a lingüista, segurament està representant un paper que, en tractar-se de drets i d'usos lingüístics, no li hauria de correspondre. Són qüestions que en esta societat no acabem de tractar amb el rigor que mereixen. Per contra, en el cursos d'estiu enguany, en la secció «La llengua en el seu context», hem tingut tres sessions que estic segur el mateix Joan Solà haguera recomanat com a exposició clara, sistemàtica i completa de les idees que ell està intentant transmetre.

La sessió d'estudi de les estadístiques sobre la llengua de Xavier Sanjuan Merino, la sessió de Ferran Suay i Lerma —esta crec que li haguera interessat particularment—, que ens enfocà psicològicament els usos lingüístics i la transmissió de la llengua, i la dimensió sociològica i econòmica que ens exposà Rafael Castelló Cogollos són tres peces complementàries del trencaclosques que se'ns materialitza desmuntat en el cap quan intentem pensar la realitat lingüística. N'he parlat i no ho repetiré (vegeu els cursos d'estiu d'enguany).

En qualsevol cas, hem de felicitar el professor Solà per la seua espenta incansable en la reclamació d'una actuació política clara, decidida i coherent tant respecte a la situació en què ens trobem com a l'objectiu que volem aconseguir com a societat.

Amb una miqueta de coordinació entre les exposicions complementàries que representen Solà, Suay, Sanjuan i Castelló —i unes quantes persones de trellat més—, crec que podríem avançar molt, tal com diu Joan Solà en el seu llibre (article 152), perquè «representen realitats de la llengua primàries, indiscutibles i clares (clares, esclar, un cop aclarides)».

2 comentaris:

  1. Potser no li toca a Joan Solà fer aquest paper de l'auca, però quan els qui ho han de fer abdiquen, algú els ha de prendre el relleu.

    A banda d'abdicar, n'hi ha una colla que haurien de dimitir i dedicar-se a altres coses.

    ResponElimina
  2. Tens raó, Víctor, és una llei física, i sort tenim que li haja tocat al Solà.

    ResponElimina