Em reconforta coincidir amb la Mònica Planas Callol en les dos última crítiques televisives que li he llegit. Som fans del Polònia, però Takse i jo també mos vam quedar despagats amb l'episodi de tancament de temporà. Com que mos va meravellar el dels vint anys, tampoc no tenim res a retraure'ls, perquè la línia d'encert —criticable i millorable en tots els aspectes que vullgam—, perspicàcia i consistència s'envola molt per damunt dels dies que els gags ixen més o menys fluixos. 🔗
A més, l'article «La incoherència de tv3 amb les llengües» 🔗 m'interessa particularment, perquè això que destaca l'articulista és rellevant, i és trist que el mimetisme amb les actituds que es mantenen en atres mitjans s'apegue als que en serien les víctimes més propícies.
A banda, no és la primera coseta millorable de la cadena, com ara el fet que —pel que jo sé a força de provar-ho— no hi manera de vore els films en versió original, cosa que em fa témer que algunes idees sociolingüístiques s'accepten o s'apliquen per convinença particular i no per reflexió i convenciment democràtic. I ara segur que li pegaria algun dels aforismes de Lec que acabe de descobrir —traduïts per Calaforra i Łukaszyk: «Són terribles les febleses de la força.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada