Tenia el llibre sobre el cap, en una de les estanteries de més a prop, però fora de l'abast de les meues mirades, dalt i darrere, ben a la vista i ben amagat. Al cap d'unes setmanes que fa que el busque, mentres fregava un poc el terra, he alçat el cap i l'he vist, Joan Coromines, Joan Sales. Cartes 1946-1983. A la recerca del català usual, editat per Joan Ferrer i Joan Pujadas.
Buscava alguna cosa que no sabia què era i deu ser per això que no ho he trobat. Però sí que he trobat una passatge molt «suggerent» de l'any 1958 de Coromines:
Si aquells malparits pedants que van forçar la mà a En Fabra i l'obligaren —a canvi d'altres simplificacions exigides per Fabra— a acceptar, vulgues no vulgues, la c, la h i d'altre complicacions supèrflues, haguessin tingut veritable consciència nacional, s'haurien escruixit del mal que feien [...].
Em fi, mirant-ho ara, diria que no van acabar gens cloixits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada