Ara que han difós a tort i a dret i han ofegat el sistema de salutació binari «bon dia / bona nit» amb l'intrús «bona tarda» (o «bona vesprada») derivat d'una lògica normativa mal entesa, al cap de les dècades de mirar de reüll als qui remugàvem «al meu poble només hi ha bon dia i bona nit», ara va i per fi algú ha fet l'esforç de pegar una miraeta a la cosa i va i inclús han arribat a comentar en el programa La Selva —no recorde quan— que l'esquema de dos salutacions —incloent vespre allà on es diu— era el que calia fer anar.
Per contra, encara tenim sobre la tauleta de nit la incoherent «mesa de negociació» dels qui fan anar les hipercorreccions com si una normativa pretenciosa tinguera més valor i utilitat que una simple «taula de negociació» —o del que siga—. És cosa de vore com en açò de la cultura la pretensió impositiva i dogmàtica és contradictòriament i incoherentment més cridanera i atractiva que la cooperació solidària i comprensiva.
Doncs, vists els pedantismes anteriors, convindria no pontificar ara amb l'accent obert del nom del cap i casal valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada