He llegit l'article «La mort del valencianisme en què m'he format» 🔗 d'Abelard Saragossà, que és un petit tall en la biografia ideològica del gramàtic —i que al final adreça explícitament a Ferran Suay.
Com que no deixe d'acudir periòdicament a la llibreria Fan Set i pague les quotes d'Acció Cultural del País Valencià com un ritual atàvic, em senc part d'eixe entorn cultural, però més per la vora quan es tracta d'ossificar el moll del pensament de manera incoherent i contradictòria amb la cooperació complementària que podem aconseguir resseguint els títols que trobem als estants de la llibreria. Em ve al cap que sempre hem d'estar pendents de conviccions i rutines reconfortants, hem de mirar de notar sempre la diferència entre llegir i salmodiar.
Després de l'eclosió botànica, em sembla que podem pensar que tot és possible i que, a voltes, inclús pot ser millorable. Anem fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada