M'embolique discursejant i replicant per correu electrònic, sempre inútilment i innecessàriament, perquè tot ho han escrit fa temps i millor. La faena és llegir-ho o recordar-ho. Em ve al cap que no vullc deixar passar un dels «Dubtes» de la revista L'Illa número 88 de l'editorial Bromera, que almenys ha fet proposa un enfocament raonable en un tema en què hi ha massa ànims disposats a tirar de braç:
DubtesL’Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix València (accent obert) com a forma normativa, però el debat sobre la grafia continua obert. Diversos estudis defenen la pronunciació tradicional Valéncia (accent tancat) i proposen una denominació oficial bilingüe: Valencia/Valéncia. Un canvi així exigiria informes tècnics, consulta pública i aprovació institucional.
L’assumpte combina arguments històrics, fonètics i identitaris, i genera controvèrsia política i social. Tant defensors com detractors reclamen debat, recerca i consens. Com afectaria un canvi als tràmits, la senyalització o les aplicacions quotidianes? Podria influir en el sentiment de pertinença ciutadana?
Les últimes preguntes no són retòriques, perquè per a respondre-les cal sospesar els efectes positius i els efectes negatius. I per això al final acaba decidint la democràcia, que també té efectes positius i negatius, com podem vore allà on mirem i segons el moment. No donem «pa» més, però a voltes n'hi ha prou amb uns bons dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada