Les traduccions literals no són la pràctica necessària o imprescindible encara que són el primer pas que fem sovint a l'hora de fer una traducció. Solen ser un recurs simple, automàtic, per a eixir del pas o inclús amb intenció humorística. Una traducció ben feta pot coincidir amb un automatisme, inclús amb un automatisme creatiu, com ara eixes versions del refrany castellà que en valencià han conclòs «pel mes d'abril no et lleves un fil» o «fins al setanta d'abril no et lleves un fil», que tinc quimera que podrien ser «normalitzacions» refranyeres de Juan José Amengual, 🔗. Això que el «70 d'abril» equivalga al «40 de mayo»... La versió més antiga que he trobat per ara és la castellana, perquè la que he trobat en francés 🔗 és també del segle xix.
En canvi, supose que és una traducció ben feta el cas d'un cartell que vaig vore per la tele, al costat de la porta d'un edifici en un país àrab, en què van traduir un «no entry» anglés amb una orde en àrab que dia «només eixida»:
مخرج فقط
no entry
No en sé massa, d'àrab, però aixina, a primera vista, pareix que havien tingut sensibilitat lingüística a l'hora de fer el cartellet.
Em pareix que és un adagi italià, "traducció ,traició".
ResponEliminaSí, és una dita en italià, però crec que no és italiana. No sé si deu ser anglesa i atribuïble a George Henry Borrow, un escriptor anglés del segle XIX.
ResponEliminaTal com diu Brown, una dita «awful».